|
La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.
Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.
Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. Actualment s'utilitzen segells de goma o planxes offset impressionades fotogràficament amb el text o directament amb una impressora a través de la tecnologia digital.
Font: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.
Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.
Les diferents parts de les lletres s'han anomenat amb una sèrie de termes, moltes vegades utilitzats per a descriure formes geomètriques o parts del cos. Les lletres tenen braços, peus, orelles, terminacions i, també, cues, vèrtex, anells. Les característiques de cada una d'aquestes parts definiran la font del caràcter.
Alçada: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.
Alçada de els majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.
Línia base: és la línia sobre la que s'apoia l'alçada.
Cos: Altura del paral.lelapíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.
Rebava: espai que queda entre el caràcter i el canto del tipo metàl·lic. També s'anomena ombro.
Asta: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.
Ascendent: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).
Descendent: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)
Asta muntant: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)
Asta ondulada: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)
Anell: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)
Barra: també anomenada asta transversal és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)
Trau: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.
Blanc intern: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.
Braç: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)
Vèrtex: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)
Cartela: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.
Cua: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)
Cua corba: Asta corba que s'apoia a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)
Orella: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)
Terminació, Serif o gracia: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.
Inclinació: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra.
LLETRES D'EXEMPLE PER A COMENTAR:
Arial, Helvetica, sans-serif Courier New, Courier, mono Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif
AaGg AaGg AaGg AaGg AaGg
Times New Roman, Times, serif Georgia, Times New Roman, Times, serif
|
Per exemple podem distingir les diferències bàsiques dels quatre grans famílies tipogràfiques segons alguns dels elements anteriorment definits:
Romana antiga. La seva particularitat recau en la desigualtat de la gruixària de l'asta dins d'una mateixa lletra, en la modulació de la mateixa i en la forma còncava de la terminació.
Romana moderna. Derivada de l'antiga, els seus caràcters són rígids, amb terminacionsrectes i astes molt contrastada.
Pal sec. Es caracteritza per tenir una asta uniforme i sense terminació.
Egípcia. Té l'asta uniforme i la terminació recte. Entre una i altra no hi ha molt diferència de gruixària.
Avui dia tenim molts mitjans i estratègies gràfiques per a dissenyar tipus de lletres. Podem utilitzar procediments cal.ligràfics o servir-nos de la geometria. Podem dissenyar un tipus completament nou o modificar un de ja existent, afegint-li o substraient-li elements o variant-ne les mesures i les proporcions de la caixa. També podem partir d'un esquema bàsic, d'un esquelet que anirem enriquint o modificant. Regles, compassos i d'altra mena d'utensilis han estat utilitzats per a dissenyar els tipus i definir les característiques comunes que havien de caracteritzar tots els caràcters d'una mateixa font. Actualment els procediments informàtics permeten prescindir d'aquests utensilis i treballar directament amb el disseny de tipografies digitals.
Tipografia digital. Degut al desenvolupament dels sistemes d'edició digital, tots aquests procediments tradicionals són progressivament substituïts per la tecnologia digital que permeten crear i reproduir directament, amb molta precisió i qualitat tipus digitals. Hi ha diferents programes de creació de tipografies digitals. Dos dels més coneguts i utilitzats són el Fontographer i el FontLab, que permeten dibuixar els caràcters a partir de corbes Bézier, en les que es basa el llenguatge PostScript. També es poden utilitzar d'altres programes de dibuix vectorial per a traçar els caràcters, com poden ser el Freehand o l'AdobeIllustrator, però els programes especialitzats en tipografia permeten realitzar fàcilment tota la font. Podeu fer un taller virtual per a veure com funcionen aquests tipus de programes a la pàgina: http://www.unostiposduros.com/paginas/traba3f.html
Exemple de disseny de lletra a partir de la definicióde punts. Les lletres traçades a mà també es poden escanejar per a ser posteriorment retocades en un programa de tractament d'imatges. Així es poden igualar els diferents caràcters, definir correctament les línies rectes, igualar l'alçada, etc.
| |
|