FEM UN LIP DUB

14/03/2010: Fem un " Lip dub"!

Categoria: Utilitats 

Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella 

Imprimir 

        

Avui els parlarem d'un fenòmen de la xarxa anomenat "lip dub".

Tot va començar, sembla, quan aquest home, Jake Lodwick, fundador de la web de vídeos Vimeo, es va enregistrar a ell mateix cantant una cançó mentre anava pel carrer i després va posar a sobre la música original. Acabava d'inventar el "lip dub".

D'això fa poc més de tres anys, i de gravacions similars se n'han fet moltes, però no ha estat fins fa pocs mesos que el fenomen ha agafat volada.



L'èxit massiu va començar a partir del setembre, quan els estudiants de Comunicació de la Universitat del Quebec van enregistrar una complicada coreografia amb la cancó "I gotta feeling" dels Black Eyed Peas. Les regles són senzilles: la càmera ha d'estar sempre en moviment, la gravació s'ha de fer tota seguida -és a dir, sense talls-, amb una única presa o plànol-seqüència, i els figurants han de fer veure que canten, i quadrar les labials, és a dir, que el karaoke quedi bé. Doncs bé, aquest vídeo ha tingut tant èxit que ja passa dels cinc milions de visites al Youtube.

Dos mesos després, al novembre, el professor de vídeo d'un institut de la ciutat de Shoreline, a l'estat nord-americà de Washington, proposa als seus alumnes fer, com a treball de curs, un "lip dub" amb la cançó"Hey Ya", dels OutCast. Aquest en va ser el resultat... i, de moment, 340.000 vistes a Youtube.

Però a la mateixa ciutat hi ha un altre institut, i un altre professor de vídeo -amic del primer-, que va proposar als seus alumnes superar els seus veïns amb un "lip dub" que ho va voler fer "més difícil encara". Si s'hi fixen, veuran que està reproduït a l'inrevés, després de gravar els protagonistes anant marxa enrere, per aconseguir l'efecte que tot el món va al contrari, i els estudiants es van haver d'aprendre la seva part a l'inrevés. La cançó era "You make my dreams", de Hall & Oates i ja ronden el milió de visites.

Més modestes, de moment, són les experiències a Catalunya. En citarem tres exemples: els Castellers de Barcelona, per celebrar el Dia de la Colla, en van penjar un el 16 de desembre repetint la cançó "I gotta feeling". Ja tenen prop de 3.000 visites.

El 20 de febrer van ser els alumnes de Teràpia Ocupacional de l'Escola Universitària de la Creu Roja de Terrassa els que van penjar el seu "lip dub" al ritme dels Blues Brothers amb "Everybody needs somebody to love".

I, els més novells, els alumnes de l'Escola Superior de Disseny de Sabadell, que fa deu dies que han penjat el seu "lip dub" de la famosa cançó Wannabe de les Spice Girls. Ja passen de 5.000 visites.

I, fora de Catalunya, però no gaire lluny, tenim també l'exemple dels alumnes de cinquè curs deComunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I de Castelló, que el 23 de desembre penjaven el seu lip dub de la cançó "Umbrella", cantada per The Baseballs. Aquest ja té 27.000 reproduccions.

I, ja fora de l'àmbit educatiu o lúdic, tenim l'exemple de la felicitació nadalenca de la companyia catalanaVueling, que va penjar aquest "lip dub" el 16 de desembre, amb la cançó "Together when loves takes over" de Kelly Rowland. Ja passen de 16.000 visites.

Les possibilitats publicitàries són òbvies i la marca Citröen ja ha posat en marxa un concurs de "lip dubs", en què el premi és un creuer, amb l'única condició que en el vídeo hi surti durant tres quartes parts del temps un model determinat de cotxe. Entre tots els que s'hi han presentat se n'han seleccionat cinc i tothom podrà votar fins al 31 de març per triar el seu candidat favorit.

I, per acabar, el que es considera el "lip dub" més multitudinari de tots: el de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, amb 300 estudiants participant. Segueix el ritme del "Rama Lama Ding Dong" de Rocky Sharpe & The Replays i ha estat vist 40.000 cops.


ALTRES ENLLAÇOS

Lip dub, a la Viquipèdia
Videoclip de "Wannabe" (Spice Girls, 1996), que es pot considerar el primer lip dub professional 
Lip dub dels estudiants de la Facultat de mitjans de comunicació de Furtwangen (març 2008)
Gravació original (cap endavant) del Lip dub (a l'inrevès) de Shorewood 
Canal Shorewood Lip Dub
Com es va fer el vídeo de Shorecrest, amb opinions dels estudiants
La rivalitat Shorecrest/Shorewood, amb enquesta per triar el millor dels dos vídeos (en anglès)
Com es va fer el Lip dub de la Universitat de Québec
Com es va fer el Lip dub de FCOM de Navarra
Per votar al Concurs Lip dub Citröen
"Lipdubitando" - Concurs
"Animaralia" - Concurs
"The Way Saint James Video" - Concurs
"Con Citröen a donde quieras" - Concurs
"En buena compañía" - Concurs
Lip dub "Amigos para Siempre" (Madrid 2009)
Lip dub de felicitació nadalenca de l'agència publicitària Cooldesign de Madrid
Lip dub dels estudiants d'ESO de l'IES d'Ayamonte, Huelva
Lip dub de la Universidad Europea Miguel de Cervantes, Valladolid
Lip dub dels estudiants d'ESO de l'IES Navarro Villoslada
Lip dub del Centro Universitario CESINE de Santander
Lip dub dels joves de l'Esglèsia Evangélica de Linares, rodat en una esglèsia
Lip dub dels Joves Agricultors francesos, rodat en una granja
Lip dub dels estudiants de l'EDC de París, homenatge a Michael Jackson
Un exemple de la moda francesa de fer Lib dups per casaments
Lip dub enregistrat a l'Hospital de Nantes pels metges interns de cirurgia
Lip dub italià enregistrat en un parc


ENLLAÇOS AFEGITS POSTERIORMENT A L'EMISSIÓ

Lip dub de la facultat de dret de Montreal
Lip dub fet al Parlament europeu sobre el Premi Sakharov
Lip dub de l'UKSW de Varsòvia

Lip dub dels monitors de l'escola Casp, GCCC
Concurs de lip dubs entre universitats espanyoles, amb participació de l'UAB
Lip dub de la Universitat Autònoma de Barcelona
Lip dub gravat per personal de l'UPC, per Sant Jordi
"Mil anys en un videoclip" - Lip dub del musical de Sant Feliú de Llobregat
Lip dub a la Ciutat de la Justícia
Lip dub Universitat de Vic 2010
"making of" del lip dub de la Universitat de Vic
Lip dub de la Universitat Pompeu Fabra
"Al mar" - Lipdub de la cançó dels Manel, d'Operació G30

"Lipdubhub" - Blog on es recullen molts lip dubs
"Le blog du lipdub" - Blog on es recullen tots els lip dubs que s'han fet
http://www.youtube.com/watch?v=1Zcj5tS3z_k&

inaugurem curs i inaugurem materia i inaugurem blog :disseny2batxarts

Bloc per la  programacio de la materia de disseny de segon de batx arts .

S'ha articulat el currículum de Fonament de Disseny en tres àmbits diferenciats, que correspondran als tres crèdit de la matèria: el primer dedicat al disseny en l'àmbit de LA COMUNICACIÓ, el segon a l'àmbit de L'OBJECTE i el tercer al de L'ENTORN. En ells s'hi han englobat pràctiques pròpies del disseny gràfic, del tèxtil i de la indumentària, de la joieria, del disseny industrial i dels diferents sector que treballen amb el disseny d'espais. En cap moment s'ha volgut articular la matèria partint només dels àmbits més importants del disseny (gràfic, industrial, arquitectònic). S'ha volgut fer més èmfasi en estructurar les unitats a partir dels productes resultants, de la seves funcions i intencionalitats i de les estratègies projectuals que comporten. Tal com trobareu estructurats els materials, s'inicia la proposta amb una unitat introductòria que porta el mateix títol de la matèria, FONAMENTS DE DISSENY, on, a partir de la discussió, de la lectura de textos es pretenen introduir aspectes bàsics que afecten la pràctica del disseny, la seva relació amb d'altres àmbits creatius, amb la tecnologia i sobretot la seva incidència en la societat. Aquesta unitat també està pensada per a oferir un esquema bàsic sobre la història del disseny que ens permetrà al llarg de les unitats anar omplint a través dels exemples que s'aniran oferint. La història no es separa de la pràctica projectual i no es tractarà en unitats separades. Es tracta a partir de les temàtiques que es van introduint en cada unitat, a través del comentari de textos, de la recerca d'informació i de les explicacions a l'aula. No es descarta però, que aquests textos i les propostes didàctiques que se'n desprenen, siguin treballats autònomament. 1. El primer mòdul dedicat a la COMUNICACIÓ, aborda l'àmbit del disseny d'elements bidimensionals, la finalitat dels quals és essencialment comunicativa. Al llarg de les unitats ens trobarem amb gran part dels tipus de creacions que desenvolupen els dissenyadors gràfics. S'inicia el mòdul amb el dissenyTIPOGRÀFIC, per treballar posteriorment la IMATGE D'IDENTITAT CORPORATIVA, lesSENYALITZACIONS, la PUBLICITAT i l'EDICIÓ IMPRESA I DIGITAL. A partir d'aquestes unitats s'introdueixen els aspectes bàsics del procés de disseny, de les estratègies d'ideació i projectació i aspectes tècnics de l'àmbit del disseny bidimensional. 2. El segon mòdul dedicat a l'àmbit de L'OBJECTE, s'inicia amb aspectes que encara afecten al disseny bidimensional, per a passar d'aquest a la tridimensionalitat. Una primera unitat sobre el disseny de TEIXITS i ESTAMPATS, permet incidir en l'ús de la modularitat com a recurs creatiu. Del teixit passarem a la INDUMENTÀRIA que suposarà passar de la bidimensionalitat a la tridimensionalitat, del pla del teixit a la volumetria de la confecció. El mateix succeirà en la tercera unitat sobre elPACKAGING, on es comencen a treballar conceptes relatius al disseny d'objectes i es passa definitivament del disseny bidimensional a la tridimensió, principalment a través de la transformació d'elements plans en elements volumètric. Després de treballar amb envasos i embolcalls, en les dues unitats següents ELS OBJECTES I i II, es treballaran aspectes del disseny d'objectes, del camp del disseny industrial. Amb els diferents exercicis que es proposen es pretenen paral·lelament posar en joc diferents vies projectuals i anar introduint aspectes concrets que afectes el disseny d'objectes: la relació forma/funció, els materials com a determinants de la forma, els processos de fabricació, els requeriments físics, els requeriments ergonòmics, la forma i els seus significats, la innovació en la recerca de noves formes i solucions formals. També s'entra, sobretot a partir d'exemples històrics, en l'aspecte estètic dels objectes, i en la seva funció simbòlica i comunicativa. 3. El tercer mòdul dedicat a l'àmbit de l'ENTORN, és un acostament al disseny de diferents tipologies d'espais. S'hi treballen elements bàsics per a la projectació i un coneixement mínim dels aspectes constructiu, funcional i significatiu dels espais. A la primer i segona unitat, l'ESPAI HABITABLE i ESPAIS INTERIORS, es treballa principalment amb la creació d'espais a partir de la distribució en planta i s'aborda breument aspectes sobre la volumetria dels espais. Tots els continguts que s'hi treballen són propis del camp de l'arquitectura i el disseny d'interiors. A la tercera i quarta unitat ja es treballa exclusivament amb la volumetria i dimensió vertical dels espais. A ESPAIS EXTERIORS, s'incideix en l'àmbit del disseny urbà i es treballen estratègies d'ordenació i distribució d'elements en un espai exterior. A la quarta unitat ARQUITECTURES EFÍMERES es treballa més amb espais acotats o espais interiors que s'han de generar a partir d'elements efímers. Els coneixement que s'aborden pertanyen, en aquest cas, a l'àmbit del disseny arquitectònic, però també de l'aparadorisme, del disseny de muntatges expositius, entre d'altres. Al llarg de tot el mòdul es treballen les eines i procediments adequats a la representació i projectació d'espais. Tot i que la matèria té un marcat caràcter metodològic i que el procés de projectació és l'element bàsic que guia les activitats d'aprenentatge al llarg dels tres mòdul, no s'ha volgut caure en un enfocament excessivament formalista o tecnologista. Es creu que incidir en els aspectes estètics i en les repercussions socials i culturals del disseny i dels missatge que aquests potencien o afavoreixen, és també un objectiu important d'aquesta matèria. Per això s'ha optat per a donar importància a l'anàlisi i comentari de dissenys i, com ja hem explicat, per a treballar els aspectes històrics conjuntament amb la pràctica projectual. Les exemplificacions històriques o contemporànies lligades a la pràctica permeten enriquir els punts de vista reflexiu i crític, tant del coneixement històric com de la tasca projectual. També poden ajudar a assumir una actitud crítica envers les creacions contemporànies i, sobretot, envers les pròpies decisions a l'hora de dissenyar.

COM ES PROPOSA TREBALLAR

En cada unitat s'introdueix el tema específic. En alguns casos s'aborden directament qüestions de caràcter conceptual i metodològic que afecten a estratègies o a vies projectuals pròpies del disseny. En d'altres les explicacions són complementades amb l'anàlisi d'exemples i amb referències de caràcter històric, que permeten als estudiants ampliar el seu bagatge sobre història del disseny. L'explicació s'estructura en algunes unitats a partir d'allò que exposa el professor, en d'altres a través del comentari i discussió conjunta sobre diferents dissenys que ens permeten extreure els elements bàsics que volem explicar sobre el tema tractat. Després de l'explicació es proposen diferents exercicis que permeten posar en pràctica els elements apresos, assolir coneixement metodològic i tècnic per afrontar el procés de projectació i investigar a partir de diferents estratègies creatives que permetin a l'alumne buscar formes i solucions adequades i originals segons l'encàrrec que se li demani. En alguns casos es tracta d'exercicis puntuals, molt pràctics i dirigits que pretenen exercitar-se formalment i tècnica. D'altres es basen en proposar als alumnes un encàrrec concret a partir del qual han d'afrontar i desenvolupar tot el procés projectual per a obtenir un resultat final. En aquest tipus d'activitats es dóna importància al resultat, al disseny final que proposa l'alumne però també al procés seguit. Per això en la majoria de casos es demana o bé una memòria o bé una reflexió escrita sobre les decisions que ha anat prenent al llarg del procés d'ideació i de realització. En alguns exercicis el procés projectual es duu a terme fins al final i es demana el producte final completament acabat. En d'altres s'emfasitza més la idea i no s'acaba solucionant el disseny final, el qual ha de ser només mostrat a través d'esbossos, indicacions tècniques i petits prototips o maquetes. Un cop acabats els projectes que es proposen en aquestes activitats s'han de dedicar sessions conjuntes de presentació o d'avaluació. A part del tipus d'activitats que hem esmentat se'n proposen d'altres dedicades a la recerca d'informació o d'objectes de disseny, estudi i anàlisi de dissenys, comparacions entre dissenys ja realitzats, documentació de l'ús que es fa d'una determinada proposta de disseny, entre d'altres. En totes les unitats es dóna importància a què els alumnes sàpiguen analitzar diferents creacions de disseny, detectar-hi problemàtiques, criticar-les argumentadament, etc. Per això algunes de les activitats estan dedicades a realitzar anàlisis i comentaris escrits. Els continguts d'història del disseny, que com ja hem dit es van treballant al llarg de les unitats, s'introdueixen a partir de textos i imatges, punt de partida per a l'explicació del professor. Aquest treball d'aula s'amplia demanant als alumnes recerques específiques d'informació. L'alumne va elaborant ell mateix un petit dossier amb els textos treballats i els apunts i les reflexions fetes a l'aula i la informació que ell mateix ha buscat. Al final es recomana dedicar una o dues hores a repassar tot el contingut recollit. En totes les activitats, sobretot amb les de caràcter projectual, s'hauria d'aconseguir que els alumnes treballessin amb el màxim rigor i que els seus resultats, tot i no ser del tot professionals, s'hi acostessin molt i fossin exposables com a tals, com a productes acabats, polits i ben presentats. Cuidar aquest aspectes, a part de constituir un aprenentatge per l'alumne, ajuda a fer que valori amb seriositat la seva tasca i l'activitat i finalitats pròpies del disseny.

COM S'AVALUA

Al llarg de les unitats es donen algunes orientacions per a l'avaluació i es proposen elements concrets per a dur-la a terme. En general es pretén potenciar l'avaluació formativa de caràcter qualitatiu. Una avaluació que intervingui directament en el procés d'aprenentatge i que intenti, no tan qualificar els resultats dels alumnes, sinó valorar i argumentar la tasca que estan desenvolupant i els resultats que aquesta produeix. Això implica, per un costat, explicitar i deixar clars en cada moment els continguts que s'estan treballant i els objectius que es persegueixen, així com els criteris de valoració que s'aplicaran. Així l'alumne s'orientarà al llarg de l'aprenentatge i serà possible argumentar les valoracions que es facin de la seva tasca, sense caure en paràmetres de caràcter subjectiu. Per l'altra costat suposa que l'avaluació no esdevingui una tasca que tan sols desenvolupa el professor, un cop s'han obtingut els resultats de les propostes plantejades, sinó que aquesta s'integri en les activitats, esdevingui un elements més d'aprenentatge i sigui una tasca compartida entre professors i alumnes. Es evident que, la importància del treball de caràcter experimental de la matèria, el fet que els alumnes hagin d'estar constantment donant respostes, i que aquestes respostes puguin ser diferents en cada un d'ells, afavoreix l'avaluació formativa i el fet que sigui una tasca compartida que obligui l'alumne a ser crític amb els seus resultats i que permeti al grup aprendre dels resultats i dels processos seguits pels demés. Altres elements caracteritzen l'avaluació que es proposa per a la matèria de Fonaments de disseny. La diversificació del tipus d'activitats que es proposen en les unitats afavoreix que es puguin avaluar diferents competències. En aquest mateix sentit, les activitats específiques destinades a obtenir informació per a l'avaluació també tenen diferents formats: presentacions conjuntes de treballs, comentaris escrits sobre els treballs, proves ràpides d'ideació, exàmens, avaluacions conjuntes, redacció de comentaris crítics dels treballs dels companys o d'uns mateix, entre d'altres. Es pot donar molta importància a valorar la llibreta de projectes, on l'alumne va donant forma a les seves idees i on explicita els seus dubtes, problemes i decisions. En general els treballs de projectació que requereixen un major esforç poden tenir més pes en l'avaluació que d'altres treballs puntuals (comentaris, recerca d'informació...) tot i que cal considerar que són igualment importants en la valoració de l'aprenentatge de l'alumne. Per a procurar que l'avaluació formi part del mateix procés d'aprenentatge i que tingui un caràcter formatiu s'insisteix força en la intervenció de l'alumne en l'avaluació. Per això s'opta per a donar un paper important a l'autoavaluació i proporcionar eines que l'afavoreixin. En aquest sentit es proposen activitats on l'alumne hagi de presentar i fer explícites les seves idees i opinions. Per exemple, s'empren els comentaris crítics (propis de la crítica d'art, en aquest cas dels objectes de disseny) per a fer una revisió del propi aprenentatge o es desenvolupen avaluacions conjuntes que afavoreixin la comprensió i la discussió sobre allò que els alumnes estan realitzant. Per a obtenir més informació sobre el tipus d'avaluació que es proposa i sobre les maneres de dur-la a terme es recomana consultar l'apartat general d'aquest web dedicat a l' AVALUACIÓ A L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA . Hi trobareu aclariments sobre quines característiques pot tenir l'avaluació dins del batxillerat d'Arts. També s'hi expliquen una sèrie d'instruments i procediments de suport a l'avaluació que poden ser aplicats a les diferents matèries d'Arts.

UNITATS DIDÀCTIQUES

	INTRODUCCIÓUnitat 1. Fonaments de disseny. MÒDUL 1. L'ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ Unitat 2. Tipografies. Unitat 3. La imatge d'identitat corporativa. Unitat 4. La senyalètica. Unitat 5. Publicitat i informació. Unitat 6. Edició impresa, edició digital. MÒDUL 2. L'ÀMBIT DE L'OBJECTE Unitat 7. Estampació i teixits. Unitat 8. La indumentària. Unitat 9. El packaging. Unitat 10. Els objectes I.Unitat 11. Els objectes II. MÒDUL 3. L'ÀMBIT DE L'ENTORN Unitat 12. Habitatges. Unitat 13. Espais interiors. Unitat 14. Espais exteriors. Unitat 15. Arquitectures efímers.
		ACCÉS A LES UNITATS