DISSENY BATX ARTS BELLERA

blog de la materia de disseny molt interessant

2011-06-22T01:27:00.000-07:00

http://dissenybatxillerat.blogspot.com/

maison martin margiela MODA

2011-04-08T09:23:00.000-07:00

Asociada al deconstruccionismo, la Maison Martin Margiela se basa en el reciclaje y la reinterpretación. Divididas en once líneas identificadas por un número, las colecciones abarcan de lo clásico a lo más exclusivo, pasando por lo "casual" y los complementos.

Index of MaisonMartinMargiela

jo no en ting ni idea d art contemporani .jorge luis marzo

2011-03-29T08:53:00.003-07:00

http://espaidarts.blogspot.com/2011_03_01_archive.html

FutureShorts

2011-03-23T01:47:00.000-07:00

Pàgina dedicada a la presentació de curts a nivell internacional.

http://www.futureshorts.com/ONE/blog.html

EXERCICI DE DISSENY D OBJECTE

2011-03-16T11:26:00.000-07:00

QUE SON ELS PREMIS DELTA?

QUE ES EL FAD I QINES CATEGORIES HI HA?

Sel.lecciona tres objectes de la exposicio PREMIS DELTA, 50 anys amb el disseny.

Fes una descripcio completa de cada objecte:

autor , any , categoria, descripcio ,funcionalitat, forma, material , caracteristiques fisiques, ergonomia, relacio preu -qualitat...
compara'l amb algun altre disseny del mateix objecte

mes disseny d objectes

2011-03-16T11:11:00.001-07:00

Untitled Document

disseny d objectes

2011-03-16T11:08:00.001-07:00

Untitled Document

FESTIVAL DE CURTS DE FICCIO

2011-03-09T01:06:00.001-08:00

http://www.curtficcions.org/

PREMIS DELTA 50 ANYS AMB EL DISSENY 1960-2010

2011-03-09T00:52:00.000-08:00

http://www20.gencat.cat/docs/Palau_Robert/Serveis/Exposicions/Sala3/2010_s3/premis_delta/delta_diari_baixa.pdf

blog que heu de mirar amb atencio molt interesant de imatge i text

2011-02-08T01:39:00.001-08:00

http://imagen-texto.blogspot.com/

http://www.facebook.com/profile.php?id=100000426108471&sk=photos

2011-02-07T11:45:00.001-08:00

tipo-e
exemples

http://www.google.es/images?hl=ca&client=safari&rls=en&q=poesia+visual&um=1&ie=UTF-8&source=univ&ei=GkpQTbuHOIWy8gP388GEAQ&sa=X&oi=image_result_group&ct=title&resnum=6&ved=0CFYQsAQwBQ&biw=1275&bih=664

2011-02-07T11:39:00.001-08:00

poesia visual

http://popartuab.blogspot.com/2010/01/la-tipografia-i-el-pop-art_09.html

2011-02-07T11:38:00.001-08:00

poesia visual en imatges

http://disseny1j.blogspot.com/2009/04/chip-kidd.html

2011-02-07T11:26:00.000-08:00

un exemple de molt nivell de blog de disseny i audiovisuals de estudiants de batx arts

http://www.thedesignersrepublic.com/

2011-02-07T11:23:00.001-08:00

The Designers Republic™

http://ffffound.com/

2011-02-07T11:17:00.001-08:00

web espectacular del disseny grafic recomenada per un ex alumne

VISITA A NOVA ERA EDITORIAL

2011-02-07T10:54:00.001-08:00

Barcelona, pell i ombra - Nova Era Publications

blog de maquetes de llibres

2011-02-07T10:50:00.001-08:00

maquetas de libros: Alfaguara, regalo empresarial.

document de teoria editorial molt practic

2011-02-07T10:49:00.000-08:00

document de text en pdf on podeu trovar teoria sobre conceptes de disseny editorial:

maquetacio, estil, impressio, tipogrfia ,tipus de paper, formats, color...

http://www.palermo.edu/dyc/encuentro-virtual/pdf/ghinaglia_daniel.pdf

ABC del disseny editorial

2011-02-07T10:42:00.001-08:00

El ABC del diseño editorial. :: Visual Feed – Tu blog de diseño y publicidad – Alimento visual para creativos inquietos cocinado en Madrid.

CAPSA

2011-01-14T11:41:00.001-08:00

CAPSA novembre 2010 on Vimeo

senyalectica

2011-01-14T02:20:00.001-08:00

http://www.xtec.es/~mplanel4/disseny/senyal/senyal.htm

altres packs

2011-01-13T03:20:00.003-08:00

http://findingad.wordpress.com/2009/05/28/creative-packaging/

inusuals i creatius packs de productes

2011-01-13T03:14:00.000-08:00

http://www.toxel.com/inspiration/2009/04/04/20-unusual-and-creative-packaging-designs/

segona prova de selectivitat

2011-01-10T00:25:00.001-08:00

http://www.gencat.cat/diue/doc_un/pau_diss10sl.pdf

art sonor

2010-12-18T10:02:00.001-08:00

www.uclm.es/artesonoro

web de so que es la bomba

2010-12-18T10:01:00.001-08:00

www.ubuweb.com

idees originals packagin

2010-12-17T04:39:00.000-08:00

http://www.eduardoascencio.com/page/68

mes idees de part de manel clot

2010-12-16T10:43:00.001-08:00

projecte DO IT (fés-ho)... l'expo es fa on sigui a partir de l'únic que s'envia i circula: el manual d'instruccions de cada artista fer a fer la seva peça...

http://www.e-flux.com/projects/do_it/homepage/do_it_home.html

idees per edicio de part de MANEL CLOT

2010-12-16T10:41:00.000-08:00

projecte UTOPIA STATION... l'expo es fa a partir de la selecció que el curador de cada lloc fa entre els moltíssims cartells que diversos artistes han realitzat per al projecte. el que s'envia i circula són pdf d'alta definició per tal que s'imprimeixin al lloc de l'expo.

i online hi ha tots els cartells en pdf de més baixa definició per tal que tothom que vulgui pugui fer-se una versió domèstica del projecte...

http://www.e-flux.com/projects/utopia/index.html

ai wei wei sunflowers seeds

2010-11-21T03:07:00.001-08:00

http://link.brightcove.com/services/player/bcpid42529797001?bclid=0&bctid=627303062001

joan colomo

2010-11-18T02:38:00.001-08:00

http://blogs.tv3.cat/bestiari.php?itemid=36376

tipografia

2010-11-17T00:24:00.001-08:00

http://www.xtec.es/~mplanel4/disseny/tipografia/tipo.htm

disseny de joies

2010-11-09T10:29:00.001-08:00

ca.wikilingue.com/es/Disseny_de_joies

disseny de objectes, disseny de joies

2010-11-09T08:50:00.000-08:00

Remeneu be el bloc de Montse Lacomba : mar de color rosa , exclussivament dedicat a la joieria experimental

El proper treball sera dins l ambit de disseny d objectes : proces per disseny una joia , milloe dit un objecte per el cos.

http://www.montserratlacomba.blogspot.com

palau robert : expo disseny industrial

2010-10-26T10:55:00.000-07:00

Per primera vegada, tots els Premis Delta de disseny industrial en una mateixa exposició. Palau Robert. Generalitat de Catalunya

expo de tots els premis delta junts al palau robert

2010-10-26T10:52:00.001-07:00

Palau Robert. Generalitat de Catalunya

mariscal a la pedrera

2010-10-22T04:20:00.000-07:00

http://www.mariscal.com/blog/2010/09/23/mariscal-en-la-pedrera-29-9-al-30-1-2011/

ana maria maiolino en la fundacio tapies

2010-10-22T04:19:00.001-07:00

http://www.fundaciotapies.org/site/spip.php?rubrique993

censura

2010-10-22T04:10:00.003-07:00

http://esferapublica.org/nfblog/?p=11948&cpage=1

Interpretacio del text : Ai Wei Wei

2010-10-18T00:31:00.000-07:00

HomeTate BritainTate San LiverpoolTate ModernTate IvesTATE MODERNA
Tate ModernCollectionTate ChannelLearn OnlineMembersSupport TateBlogTicketsShop Usted está aquí: HomeTate ModernExhibitionsThe Unilever Series: Ai WeiweiTate Modern 12 octubre 2010 hasta 2 mayo 2011Volver al Ai Weiwei semillas de girasol HomepageExplore:Interpretación del textoArtista de PresupuestosVideoLa Serie Unilever: Ai Weiwei semillas de girasolInterpretación del textoAi Weiwei de girasol Semillas de desafíos nuestras primeras impresiones: lo que ves no es lo que ves, y lo que ves no es lo que significa. La instalación escultórica se compone de lo que parecen ser de millones de cáscaras de semillas de girasol, aparentemente idénticos, pero en realidad único. A pesar de su aspecto realista, cada semilla está hecho de porcelana. Y lejos de ser producidos industrialmente, 'readymade' o que se encuentran los objetos, que han sido intrincado hecha a mano por cientos de artesanos. Vierte en el interior del gran espacio industrial de la Sala de Turbinas de las semillas forman un paisaje aparentemente infinito. La naturaleza de los materiales preciosos, el esfuerzo de la producción y la narrativa y el contenido personal de hacer este trabajo un comentario de gran alcance sobre la condición humana.
Uno de los principales artistas conceptuales de China, Ai es conocido por sus intervenciones sociales o basados en el rendimiento, así como obras de arte basadas en objetos. Citando a Marcel Duchamp, se refiere a sí mismo como un "ready-made", la fusión de su vida y el arte con el fin de defender tanto las libertades y responsabilidades de los individuos. "Desde muy joven comencé a sentir que un individuo tiene que dar ejemplo en la sociedad", ha dicho. "Su propios actos y el comportamiento de decirle al mundo quién eres y al mismo tiempo qué tipo de sociedad que cree que debería ser." Como material para su arte, que se basa en la sociedad y la política de la China contemporánea, así como artefactos culturales, como jarrones antiguos del Neolítico y mobiliario tradicional china, cuya función y el valor percibido que los retos y subvierte.
Semillas de girasol es el último de una serie de obras que Ai ha hecho uso de la porcelana, una de las exportaciones más preciada de China. Estos han incluido reproducciones de vasijas en el estilo de varias dinastías, los vestidos, los pilares, los derrames de petróleo y sandías. Al igual que los trabajos anteriores, las semillas de girasol han sido producidos en la ciudad de Jingdezhen, que es famosa por su producción de porcelana imperial. Cada semilla de cerámica fue individual esculpida a mano y pintado a mano por los especialistas que trabajan en talleres de pequeña escala. Esta combinación de la producción en masa y la artesanía tradicional nos invita a mirar más de cerca el 'Hecho en China' fenómeno y la geopolítica de la actualidad cultural y económico de cambio.
Para Ai, semillas de girasol - un aperitivo calle común compartida por los amigos - llevar a las asociaciones de personal con brutal Revolución Cultural de Mao Zedong (1966-76). Mientras que los individuos fueron despojados de la libertad personal, las imágenes se muestra la propaganda del Presidente Mao como el sol y la masa de la gente como girasoles volviéndose hacia él. Sin embargo, Ai recuerda el intercambio de semillas de girasol como un gesto de compasión humana, proporcionando un espacio para el placer, la amistad y la bondad en un momento de pobreza extrema la represión, y la incertidumbre.
Semillas de girasol es una escultura enorme que puede ser mirado desde el puente de Turbine Hall, o ver de cerca. Cada pieza es una parte del todo, un comentario punzante sobre la relación entre el individuo y las masas. Hay más de cien millones de semillas, cinco veces el número de la población de Beijing y casi una cuarta parte de los usuarios de Internet de China. El trabajo parece plantear numerosas preguntas. ¿Qué significa ser un individuo en la sociedad actual? ¿Somos insignificantes o impotentes a menos que actuemos juntos? ¿Qué nuestra creciente deseos, el materialismo y el número medio de la sociedad, el medio ambiente y el futuro?
Ai Weiwei nació en 1957 en Beijing, China, donde vive y trabaja.
La Serie Unilever: Ai Weiwei semillas de girasol es curada por Julieta Bingham, curador de la Tate Modern, con el apoyo de Kasia Redzisz, Curadora Asistente, la Tate Modern.
Correo electrónico BulletinsTate en TwitterTate en FacebookTate en YouTubeTate en MapCopyright HomeSite FlickrTate y LicencingJobsContact nosotros

argument de BLOW UP

2010-10-15T04:31:00.000-07:00

http://www.twakan.com/numero11/PeliculaSecreta11.htm

suflowers seeds de Ai Weiwei

2010-10-13T00:51:00.001-07:00

http://www.tate.org.uk/modern/eventseducation/talksdiscussions/22209.htm

adreça examens de sel.lectivita de disseny i audiovisuals

2010-10-07T03:25:00.000-07:00

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/examens/index.html#a2

turbinegeneration segona edicio

2010-10-07T03:23:00.000-07:00

http://turbinegeneration.tate.org.uk/

exercici de comparar i analitzar el disseny de dues portades de revistes

2010-10-04T03:40:00.000-07:00

DISSENY DE DIARIS I REVISTES

CAPÇALERES DE DIARI

1.Capçalera de La veu de Catalunya, Lluis Domènech i Montaner, 1 gener 1899.
2.Capçalera de La voz de Galicia, A Coruña. Estudio Revisión, 1991.
3.Capçalera de l'Avui de Josep Vallbona, n.1, 23 abril 1976.
4. Capçalera d'El 9 nou, Eumo Gràfic, 1992.

PORTADES DE DIARI







1.Diario de Barcelona, anònim, 1r número, 1 d'octubre 1972.
2. ABC, anònim, portada n.1, 1 juny 1905.
3.El poble català, Lluis Domènech i Montaner, 1 gener 1903.
4. La Vanguardia, anònim, 1r número, 1 febrer 1881.
5.El País, Reinhardt Gäde, n.1, 4 maig 1976.
6.La Vanguardia, Milton Glaser, Walter Bernard, 1991.

COMPARAR EL DISSENY DE DUES REVISTES

Escolliu dues revistes. Comenteu, valoreu i compareu el disseny de les seves portades i dels elements bàsics de la composició de les pàgines interiors.

-Capçalera
-Tipografia dels titulars
-Ordenació del text
-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada
-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina
-Elements que destaquen
...

-Descripció del disseny interior
-Tipografia del text, dels títols, del text ressaltat dels peus de foto...
-Composició dels marges i de les columnes
-Elements decoratius, peus i encapçalaments.
-Ubicació de les imatges o il·lustracions.
-Valoració de la funcionalitat, la idoneïtat comunicativa i l'estètica.

edicio

2010-10-04T00:22:00.001-07:00

http://www.xtec.es/~mplanel4/disseny/edicio/edicio.htm

el fotomuntatge

2010-10-04T00:18:00.000-07:00

http://www.xtec.es/~mplanel4/imatge/fotomuntatge/fotomuntatge.htm

Comentari de una pelicula

2010-10-01T04:33:00.001-07:00

COMENTARI ESCRIT SOBRE LA PEL.LÍCULA

Realitza un text on comentis els següents aspectes sobre la pel·lícula

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

anilaitza la pelicula amb aquesta fitxa

2010-10-01T04:31:00.001-07:00

ORIENTACIONS PER A L'OBSERVACIÓ I INTERPRETACIÓ D'UNA PEL.LÍCULA

Cal tenir clara la trama argumental de la pel·lícula

Saber explicar el que hem vist i la successió d'esdeveniments que la pel·lícula ens ha mostrat.

Després hem de saber situar la pel·lícula.

Quan i on ha estat feta i quan i on passa el que ens mostra.
Quin temps i quin espai es veuen representats en la pel·lícula?
En quin moment i espai es produeix la pel·lícula?

Cal veure quins temes, problemes, qüestions tracta la pel·lícula?

Què ens diu sobre els temes que tracta, què ens vol mostrar d'aquests?
Observar com aquests temes es relacionen amb el temps i l'espai representat a la pel·lícula.
Tenir en compte des de quin punt de vista es tracten: de forma crítica, des de l'opinió personal, de manera descriptiva i distanciada, oferint diferents opinions i visions...
Podem relacionar les qüestions tractades amb situacions de la vida real o d'altres productes cinematogràfics, literaris, pictòrics que ja els hagin tractat... ?

Com se'ns expliquen aquests temes a la pel·lícula?

Quin tractament narratiu es dóna a aquests temes o a la història en general.
S'explica des d'una història concreta, una experiència personal d'un sol personatge, des de la seva biografia, mostrant un fet i el seu desencadenament, creuant l'experiència de diferents persones, mostrant la incidència del problema en diferents llocs,...
Quines situacions es van encadenant al llarg del film i com aquestes desgranen el tema?

Com es construeix la narració?

Quines estratègies de muntatge s'utilitzen?
Com és la relació que es planteja entre espais i temps?
Com s'empren les el·lipsis?
Com és el ritme narratiu? Varia al llarg de la pel·lícula?
Com s'utilitza la càmera: com a través d'ella se'ns mostren els llocs, els personatges i l'acció dramàtica?
Com definiríem l'estètica cinematogràfica per la qual opta el film?

Quins altres recursos visuals s'empren?

Referent als enquadraments, la composició, les angulacions
Com es tracta la part relativa a la fotografia: la il·luminació, el color.
Què podem dir dels espais? Quina importància i significació tenen?

Què podem destacar de la banda sonora?

Com és la música de la pel·lícula?
Podem relacionar la música amb l'estètica i temàtica del film?
Podem destacar la manera com s'utilitza la música en determinades situacions?
Tenen una presència destacable els sons en la banda sonora?
Com són els diàlegs de la pel·lícula?

Quin tractament es dóna als personatges que intervenen en les situacions?

Com són caracteritzats físicament i psicològica?
Com els podem contextualització, quina és la seva situació social, cultural, econòmica, personal?
Representen alguns estereotips, referents reals o ficticis?
Com valores la gestualitat i la interpretació?
Quin paper i significació tenen cada un dels personatges dins la pel·lícula?
Quines són les seves actituds, pensaments, canvis al llarg de la història, etc.?

Què t'aporta de nou i què consideres interessant?

T'està fent algun plantejament nou sobre un aspectes que ja coneixies?
Tracta i fa descobrir coses no conegudes per tu?
T'aporta alguna mena de coneixement que et permeti pensar en situacions reals o en la teva experiència?
Fa un tractament cinematogràfic que t'ofereix quelcom de nou, que és interessant respecte a les qüestions que tracta?
T'ha descobert quelcom de nou el tipus d'estètica cinematogràfica emprada?

COM ANALITZAR UNA PELICULA ?

2010-10-01T04:11:00.000-07:00

http://www.xtec.es/~mplanel4/imatge/peli/codeinconnu.htm
aquest enllaç et porta al tema de imatge de analisis de pelicules.

fitxa i sinopsis de BLOW-UP

2010-10-01T04:01:00.001-07:00

http://nuevocinemaparadiso.blogspot.com/search/label/Blow%20up

concepte de racord o millor dit falta de racord

2010-09-22T12:19:00.001-07:00

http://www.glotonia.com/2008/01/racord.html

ESCENA DE BLOW-UP ( DEL CARTELL)

2010-09-22T12:17:00.001-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=6xcwt9mSbYE

ANDY WARHOL AND THE BELVET UNDREGRUND

2010-09-22T12:08:00.001-07:00

http://www.youtube.com/watch?v=6xcwt9mSbYE

falta de ràcord

2010-09-22T12:05:00.000-07:00

exemple a la pelicula BLOW-UP

<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/894hwboAKEo?fs=1&hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/894hwboAKEo?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>

disseny sixties

2010-09-21T06:13:00.000-07:00

http://barabarabeat.blogspot.com/2008/09/dos-estilos-sixtie.html

http://translate.google.es/translate?hl=es&sl=en&u=http://en.wikipedia.org/wiki/1960s&ei=B6-YTNCqFseOjAeAm50M&sa=X&oi=translate&ct=result&resnum=1&ved=0CCQQ7gEwAA&prev=/search%3Fq%3DSIXTIES%26hl%3Des%26client%3Dsafari%26rls%3Den%26prmd%3Dibv

SIXTIES DESIGN

2010-09-21T04:36:00.001-07:00

http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/ldg/obando_a_rl/capitulo3.pdf

ESCENA

2010-09-21T04:19:00.001-07:00

BLOW -UP

2010-09-21T04:15:00.000-07:00

Blow-Up (Deseo de una mañana de verano)(7/10)

Título original: Blow-Up
Director: Michelangelo Antonioni
País: Reino Unido
Año: 1966
Reparto: David Hemmings, Vanessa Redgrave, John Castle, Peter Bowles, Jane Birkin,Sarah Miles, Gillian Hills, Verushka, Claude Chagrin, Julian Chagrin
Duración: 108 min.
Guión: Tonino Guerra, Michelangelo Antonioni, Edward Bond
Música: Herbert Hancock
Fotografía: Carlo Di Palma
Género: Adaptación Literaria, Suspense
Productora/Distribuidora: MGM, Bridge Films
Saga:
Premios: Festival de Cannes, Otros
Nominaciones: Globos de oro, OSCARS, Baftas

CRITERIS PER CREAR UN LOGO

2010-09-11T02:13:00.001-07:00

¿Cuáles son los criterios para crear un logo?

No es recomendable cambiar un logotipo a menos que sea muy necesario. Un logo en constante cambio no llega nunca a fijarse en la mente del público. Solo después de que los consumidores vean con regularidad el logo comenzarán a notarlo.

Continuamente nuevas compañías adoptan un estilo de logo muy similar a otras empresas. Esto lleva a que ningún nombre se diferencie del resto. Un logo design debe ser atractivo para aquellos que no están familiarizados con la empresa.

Esto quiere decir que se deben llevar a cabo pruebas del logo: se debe realizar un estudio de campo encuestando a la gente acerca de qué es lo que piensan de la imagen de la empresa y qué emociones experimentan cuando la ven.

Si el logo design no es comprensible o el público cuando lo ve obtiene una impresión equivocada sobre la actividad de la empresa, entonces el logo no es efectivo.

¿Quién es el mercado meta? ¿En qué lugares, además del sitio de Internet, se mostrará el logo? ¿En la papelería membretada, tarjetas de presentación? ¿El logotipo transmitirá el mismo mensaje no importa en dónde se coloque? Un logo debe ser simple, sin complicaciones para poder ser fácilmente incorporado por el subconsciente de los consumidores.

Logotipos complejos combinados con 10 diferentes colores son atractivos algunas veces, pero no es nada práctico. Muchas veces el logo va acompañado de un slogan. Si el slogan está siempre incluido en el logotipo o en la misma forma gráfica, éste puede ser considerado parte del logo.

El principal propósito del slogan, junto con el logotipo, es respaldar la identidad de la marca. La diferencia entre el slogan y el brand slogan, es que el brand slogan contribuye en la construcción de la imagen de la marca, mientras que los diferentes slogans están conectados con los distintos productos o campañas publicitarias.

También debe considerarse el nivel de recepción del logo que experimenta el receptor. Puede decirse que este nivel es semántico: porque ha de poseer un significado determinado, y a su vez permite llevar una cadena de significados; y también es estético: la forma del logotipo. En el mercado actual, lanzar una marca es un proyecto a largo plazo que altera el orden y los valores existentes.

En el momento de crear una marca se debe tener en cuenta que ésta debe ser:

Simple:

limpia, fácil de escribir. Algo complicado o profundo no es apropiado para la identidad de la marca.

Práctica:

va de la mano de la simplicidad. El logo debe ser apropiado para ser utilizado en todo tipo de medios: TV, impresos, uniformes, etc.

Consistente:

un buen proceso de creación de marcas debe ser reflejado en cada una de las piezas de comunicación hechas por la compañía, así como cada uno de los elementos en el diseño: logo, fotografía, paleta de colores usada, etc. Nunca verá un color rosa o naranja en una Coca-Cola, un tipo de letra diferente en McDonald’s, etc.

Único:

no tiene caso tener una imagen excelente o un nombre sobresaliente si se ve muy similar al de alguien más, especialmente si la otra marca tiene más presupuesto invertido en publicidad.

Memorable:

si se aplican los puntos anteriores, probablemente la marca será memorable. La coloración es un elemento importante, por lo general el elemento más fácil de recordar de una marca es el color. Otro tipo de símbolos o códigos pueden ayudar a recordar una marcas: por ejemplo, McDonald’s utiliza la combinación rojo/ amarillo, la "M" en forma de arcos, la figura de Ronald, etc.

Un reflejo:

debe reflejar los valores y objetivos de la empresa. Si la compañía representa calidad, entonces los colores, estilo y fotografía deben reflejar esto también. Si la compañía representa Caridad, pues el logo no es tan complicado, ya que muchos logos que representan esto tienen algún elemento del ser humano.

¿Cuáles son los valores de la marca? ¿Sería usted capaz de adivinarlos al ver los elementos visuales? Una marca creada correctamente, que respetó las normas que se necesitan para lograr un resultado eficaz, no solo refleja los valores, los promueve.

Adaptable:

debe adaptarse al mercado meta. No muy moderno para consumidores conservadores, no muy conservador para mercados modernos.

Sustentable:

contemporáneo, pero algo clásico. Una gran cantidad de marcas actualiza sus logotipos cada 20 años. Es por esto que es importante tener un concepto que no se vuelva obsoleto en poco tiempo.

Una identidad corporativa bien realizada no es un simple logotipo. Es necesario mantener una coherencia visual en todas las comunicaciones que una empresa realiza; folletos, papelería, páginas web, etc. La identidad corporativa de una empresa es su carta de presentación, su cara frente al público; de esta identidad dependerá la imagen que la gente forme de dicha organización.

No te olvides de revisar nuestro artículo sobre una serie de recursos de gran utilidad al momento de crear un logotipo y las múltiples opciones para inspirarte.

Este artículo fue publicado originalmente en ladooscurodeldiseno.blogspot.com

Lectura de referencia:

soslogodesign.com

TIPOGRAFIA

2010-09-09T11:33:00.001-07:00

INICI

FONAMENTS DE DISSENY

UNITATS F. DE DISSENY

Tipografies

Unitat 2

PROPOSTA DIDÀCTICA, ACTIVITATS i DOCUMENTS DE SUPORT

S'inicia l'apartat dedicat essencialment al disseny bidimensional, amb un elements bàsic del disseny gràfic i de la comunicació escrita i visual: la tipografia. Es planteja inicialment fer una introducció a la tipografia esmentant els elements bàsic que la caracteritzen, aclarint i explicant conceptes. També es proposa introduir estratègies i eines bàsiques per a a la creació tipogràfica. Després d'aquesta introducció es proposa passar a la pràctica modificant les lletres d'un mot aplicant diferents estratègies. Això ha de permetre que, en la següent activitat l'alumne pugui dissenyar cinc tipus diferents d'una mateixa lletra. Finalment es demana que es dissenyi un conjunt de tipus numèrics, fet que obligarà a l'alumne a definir un seguit de característiques que unifiquin tots els caràcters. Del disseny de tipus es passa al disseny de paraules. Es proposen un seguit d'exercicis on una mateixa paraula s'ha de presentar segons uns paràmetres establerts, que impliquen la ubicació en un espai tancat, la combinació amb d'altres elements o amb imatges. Finalment s'aborda el contingut significatiu de les formes tipogràfiques i es demana el disseny d'una paraula la forma de la qual tingui connotacions respecte al seu significat. Com a activitat d'observació i discussió es proposa comparar un seguit de tipografies històriques i veure quina relació podem establir entre les seves formes i el moment cultural en què foren creades. Les activitats d'aquesta unitat també impliquen l'acostament a una sèrie de procediment tècnics i també la primera aproximació de l'alumne al procés d'ideació i de projectació que implica el disseny. Tots els resultats haurien de presentar-se amb un acabat i presentació correctes. Tot seguit es detallen les activitats d'aquesta unitat i els documents adjunts als quals podeu accedir per a desenvolupar-les:

LA TIPOGRAFIA
ACTIVITAT 1
Introducció a la tipografia. Explicació dels conceptes bàsics. Descripció de les lletres. Orientacions per a la construcció de caràcters.
DOCUMENT 1. La tipografia.

ACTIVITAT 2Modificació d'unes lletres a partir de l'aplicació de diferents estratègies d'ideació.
DOCUMENT 2. Aplicació de diferents estratègies d'ideació.

ACTIVITAT 3
Realització de 3variacions de dues lletres.
DOCUMENT 3. Tres variació de dues lletres.

CARÀCTERS NUMÈRICS

ACTIVITAT 4Disseny d'un conjunt de deu caràcters numèrics.
DOCUMENT 4. Disseny de caràcters numèrics.

PARAULES

ACTIVITAT 5Realització d'exercicis de combinacions de lletres.
DOCUMENT 5. Combinació de lletres.

ACTIVITAT 6
Fer el disseny de les lletres d'un nom que tingui connotacions respecte el significat del mot.
DOCUMENT 6. Dissenyar una paraula amb connotacions sobre el seu significat.

L'ESTÈTICA DELS ESTILS TIPOGRÀFICS

ACTIVITAT 7Realització d'exercicis de combinacions de lletres.
DOCUMENT 7. Estètiques tipogràfiques.

ACTIVITAT 8H textos. Comentari de text d'història. Tipografia a les avanguartdes artístiques i a la Bauhaus.
DOCUMENT 8. Tipografia i avantguardes artístiques.

BIBLIOGRAFIA I RECURSOS

DOCUMENTS

LA TIPOGRAFIA

ACTIVITAT 1
Introducció a la tipografia. Explicació dels conceptes bàsics. Descripció de les lletres. Orientacions per a la construcció de caràcters.En aquesta activitat de presentació s'expliquen els conceptes bàsics que concerneixen a la tipografia.

DOCUMENT 1

LA TIPOGRAFIA

La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

Família tipogràfica. És un grup de tipografies amb característiques similars. Els tipus o membres d'una família s'assemblen entre si però també tenen trets propis.

Tipus: peça prismàtica rectangular de metall o de fusta que, porta gravada, en una de les seves bases, una lletra, una xifra o signe ortogràfic i que serveix per a reproduir-los mitjançant la seva estampació sobre una superfície. La impressió amb tipus és, avui dia, escassament utilitzada. Actualment s'utilitzen segells de goma o planxes offset impressionades fotogràficament amb el text o directament amb una impressora a través de la tecnologia digital.

Font: la font és el joc complert de caràcters en qualsevol disseny, cos i estil. Aquests caràcters inclouen lletres de caixa altra i baixa, numèrics, versalites, fraccions, puntuacions, signes matemàtics, accents i d'altres símbols i grafismes.

Caràcter: símbol gràfic usat per la notació del llenguatge. El caràcter d'una lletra és el dibuix del signe gràfic que la representa.

PARTS DE LES LLETRES

Les diferents parts de les lletres s'han anomenat amb una sèrie de termes, moltes vegades utilitzats per a descriure formes geomètriques o parts del cos. Les lletres tenen braços, peus, orelles, terminacions i, també, cues, vèrtex, anells. Les característiques de cada una d'aquestes parts definiran la font del caràcter.

Alçada: És l'alçada de la lletra de caixa baixa, excloent les parts ascendents i descendents.

Alçada de els majúscules: és l'alçada de les lletres de caixa altra d'una font.

Línia base: és la línia sobre la que s'apoia l'alçada.

Cos: Altura del paral.lelapíped metàl·lic que està muntat sobre el caràcter.

Rebava: espai que queda entre el caràcter i el canto del tipo metàl·lic. També s'anomena ombro.

Asta: és el rang principal de la lletra que defineix la seva forma essencial.

Ascendent: Asta de la lletra de caixa baixa que sobresurt per sobre de l'alçada (b, k, d).

Descendent: Asta de les lletres de caixa baixa que queda per sota de la línia base (p, q, g, j)

Asta muntant: són les astes principals, verticals o obliqües d'una lletra (L, A, V)

Asta ondulada: també anomenada espina, és l'asta de forma corba (S)

Anell: és l'asta corba tancada que clou el blanc intern d'algunes lletres (b, p, o)

Barra: també anomenada asta transversal és el tret horitzontal d'algunes lletres (A, f, H, t)

Trau: part tancada de la lletra g que queda per sota de la línia base. Si és obert s'anomena cua.

Blanc intern: Espai en blanc contingut dins d'una anell o d'un trau.

Braç: terminació no inclosa dins del caràcter que es projecte horitzontalment o cap amunt (K, L)

Vèrtex: punt exterior d'encontre entre dos braços (A, M)

Cartela: traç curt de represa o conjunció entre l'asta i la terminació.

Cua: Asta obliqua que penja en algunes lletres (R, k)

Cua corba: Asta corba que s'apoia a sobre de la línia de base o per sobre d'ella (Q)

Orella: petit traç terminat que s'afegeix a l'anell en algunes lletres (g, o, r)

Terminació, Serif o gracia: traç terminal d'una asta, braç o cua. És un tret de caràcter ornamental, totalment prescindible per a la seva definició.

Inclinació: és l'angle suggerit per la modulació d'espessors entre els trets d'una lletra.

LLETRES D'EXEMPLE PER A COMENTAR:

Arial, Helvetica, sans-serif                                Courier New, Courier, mono                      Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif

AaGg           AaGg           AaGg   AaGg          AaGg

             Times New Roman, Times, serif                       Georgia, Times New Roman, Times, serif

Per exemple podem distingir les diferències bàsiques dels quatre grans famílies tipogràfiques segons alguns dels elements anteriorment definits:

Romana antiga. La seva particularitat recau en la desigualtat de la gruixària de l'asta dins d'una mateixa lletra, en la modulació de la mateixa i en la forma còncava de la terminació.

Romana moderna. Derivada de l'antiga, els seus caràcters són rígids, amb terminacionsrectes i astes molt contrastada.

Pal sec. Es caracteritza per tenir una asta uniforme i sense terminació.

Egípcia. Té l'asta uniforme i la terminació recte. Entre una i altra no hi ha molt diferència de gruixària.

CONSTRUCCIÓ DE LLETRES

Avui dia tenim molts mitjans i estratègies gràfiques per a dissenyar tipus de lletres. Podem utilitzar procediments cal.ligràfics o servir-nos de la geometria. Podem dissenyar un tipus completament nou o modificar un de ja existent, afegint-li o substraient-li elements o variant-ne les mesures i les proporcions de la caixa. També podem partir d'un esquema bàsic, d'un esquelet que anirem enriquint o modificant. Regles, compassos i d'altra mena d'utensilis han estat utilitzats per a dissenyar els tipus i definir les característiques comunes que havien de caracteritzar tots els caràcters d'una mateixa font. Actualment els procediments informàtics permeten prescindir d'aquests utensilis i treballar directament amb el disseny de tipografies digitals.

Tipografia digital. Degut al desenvolupament dels sistemes d'edició digital, tots aquests procediments tradicionals són progressivament substituïts per la tecnologia digital que permeten crear i reproduir directament, amb molta precisió i qualitat tipus digitals. Hi ha diferents programes de creació de tipografies digitals. Dos dels més coneguts i utilitzats són el Fontographer i el FontLab, que permeten dibuixar els caràcters a partir de corbes Bézier, en les que es basa el llenguatge PostScript. També es poden utilitzar d'altres programes de dibuix vectorial per a traçar els caràcters, com poden ser el Freehand o l'AdobeIllustrator, però els programes especialitzats en tipografia permeten realitzar fàcilment tota la font. Podeu fer un taller virtual per a veure com funcionen aquests tipus de programes a la pàgina: http://www.unostiposduros.com/paginas/traba3f.html

Exemple de disseny de lletra a partir de la definicióde punts.

Les lletres traçades a mà també es poden escanejar per a ser posteriorment retocades en un programa de tractament d'imatges. Així es poden igualar els diferents caràcters, definir correctament les línies rectes, igualar l'alçada, etc.

versió per imprimir

ACTIVITAT 2
Modificació d'unes lletres a partir de l'aplicació de diferents estratègies d'ideació.A partir de la modificació d'unes lletres concretes es pretén veure com podem anar variant les parts i els elements dels diferents tipos. S'apliquen algunes estratègies formals que permeten la modificació. Es demana que cada alumne faci tots els exercicis especificats. S'ha triat una paraula a l'atzar MAR perquè té lletres prou diferents. En aquest cas el significat del mot no ens interessa ja que es tracta d'un exercici purament formal. El treball final s'ha de presentar amb un llibret tal com s'indica. Per això cal escannejar les modificacions originals i netejar-les i constrastar-les amb un programa de tractament d'imatges. A part delDOCUMENT 2 per a fer l'exercici també podeu utilitzar les pàgines concretes per a treballar directament amb la paraula MAR en dimensions més grans: DOCUMENTS DE MAR PER TREBALLAR

DOCUMENT 2

APLICACIÓ DE DIFERENTS ESTRATÈGIES D'IDEACIÓ

Amb aquest exercici es pretén utilitzar diferents vies projectuals encaminades a trobar nous dissenys tipogràfics. A partir d'una mateixa paraula realitzada amb Arial, se us demana que dissenyeu un altre tipus de lletra aplicant, en cada cas, estratègies gràfiques diferents. Es tracta d'aconseguir un resultat òptim, però també d'experimentar i veure les possibilitats de cada estratègia. Cal tenir en compte que les tres lletres de la paraula han de tenir en cada exercici un estil unitari, han de tenir les mateixes característiques que les identifiqui com a lletres d'una mateixa font.

1. Feu variacions a les lletres afegint terminacions a les astes o d'altres elements, modificant la seva gruixària, etc.

M A R

2. Mantenint el cos de les lletres afegiu-los altres elements que les complementin: línies fines paral·leles a les astes, elements a la base, etc.

M A R

3. Varieu ara les lletres substraient-los elements, aprimant algunes parts, modificant els vèrtex, la base, els blancs interns, convertint un traç recte en corb, etc.

M A R

4. Feu el mateix que a l'exercici anterior però mirant d'aplicar modificacions diferents que permetin obtenir un tipus de lletra diferent.

M A R

5. Quadriculeu el requadre i a partir de les línies i els espais de la quadrícula traceu la paraula MAR per obtenir un resultat diferent al del tipus Arial.

6. Feu la mateixa operació traçant un seguit de línies horitzontals i unes altres inclinades cap a la dreta. amb les línies i els espais traceu la paraula MAR.

7. Combineu traçats corbs i traçats rectes a partir dels quals traçar posteriorment la paraula MAR.

8. A sobre la paraula MAR traceu la mateixa paraula amb tinta i una canya o ploma de traç ampla.

M A R

9. Repetiu l'exercici amb la canya però aplicant un traç diferent.

M A R

10. Feu la mateixa operació amb tinta i pinzell.

M A R

11. Repetiu l'exercici amb pinzell però aconseguint un resultat diferent.

M A R

PRESENTACIÓ DEL TREBALL

Un cop hagueu fet totes les transformacions heu d'escanejar-les per a poder-les retocar o polir. Ho podeu fer amb un programa de tractament d'imatges com el Photoshop. Cal que perfileu els contorns, netegeu el fons i contrasteu la imatge per a obtenir l'opacitat necessària del negre del cos de la lletra.

Les difernets versions de MAR s'han de presentar en un llibret en forma d'acordió de format quadrat d'uns 13 cm de costat. A la part del davant del llibret hi heu de fer una portada que ens indiqui el contingut de l'interior. A l'interior cada plana ha de contenir una versió de la paraula. No cal que aquestes ocupin tota la superfície.

A cada plana o al dors heu d'indicar quin tipus de transformació heu realitzat.

El llibret es podrà mirar com si fos un llibre o desplegar-lo per a veure totes les paraules una al costat de l'altra.

A part del llibret s'han de lliurar tots els apunts realitzats i la versió original de les lletres.

EXEMPLES

EXERCICIS 1 i 2. Manipulació de M A R

EXERCICIS 3 i 4. Manipulació de

M A R

Negatiu

Positiu

EXERCICIS 5, 6 i 7. Traçats geomètrics.

EXERCICIS 8, 9, 10 i 11. Traçats a mà alçada amb tinta.

versió per imprimir

ACTIVITAT 3
Realització de 3 variacions de dues lletres.

DOCUMENT 3

3 VARIACIONS DE DUES LLETRES

Després d'haver experimentat modificant uns caràcters ja existents, cal que partiu de zero per a realitzar 3 dissenys diferents de dues lletres. Primer cal que escolliu dues lletres diferents (podeu treballar tant amb minúscules com amb majúscules). D'ambdues s'han de fer esbossos per a estudiar les seves característiques i veure com les podem traduir amb diferents característiques gràfiques. Per a fer els esbossos podeu treballar amb tinta, llapis o d'altra material. Un cop hagueu experimentat amb les dues lletres cal que aneu definint tres models per a realitzar-los correctament. Les tres variants han de ser diferent però, en cada cas, les dues lletres han de ser del mateix estil. Es recomana que les lletres tinguin de 5 a 7 cm d'alçada i que es realitzin amb tinta cada una per separat en un full format DIN-A5.

PresentacióUn cop tingueu les lletres ben rotulades cal que les escanegeu i les retoqueu amb l'ordinador. Després les imprimiu en tres fulls, un per parella, i els presentareu dins d'un sobre, al davant del qual hi haurà el títol de l'exercici realitzat i el vostre nom.
A part també heu de lliurar tots els esbossos realitzats.

Exemples de lletres Q.
Proves de les lletres F i Q

EXEMPLES DE VARIACIÓ DE DUES LLETRES: A E

1,2,3. Jonatan Gispert
4,5,6. Imma Gallego
7,8,9. Priscila Campos
10,11. Isabel Fontbona
12. Vanessa Servando

versió per imprimir

CARÀCTERS NUMÈRICS

ACTIVITAT 4
Disseny d'un conjunt de deu caràcters numèrics.

DOCUMENT 4

DISSENY DE CARÀCTERS NUMÈRICS

Observeu les diferents sèries numèriques que teniu a continuació. Fixeu-vos en tots els elements que les caracteritzen: tipus de cues, tipus de pal, formes predominants, etc.

Després dissenyeu un conjunt de deu números (del 0 al 9) tots ells fets amb el mateix tipus. Temptegeu diferents solucions per a veure si les podeu adaptar a tots els números. Quan finalment hagueu trobat un model, definiu exactament les característiques de cada un dels dígits i dibuixeu-los un al costat de l'altre. Penseu que és important el cos del número però també els espais buits i interiors, així com la combinació d'un al costat de l'altre. Podeu fer-les a mà o amb l'ordinador amb algun programa de dibuix.

Cal que presenteu la sèrie traçada al mig d'una làmina DIN-A4.

1. Alfabet de Rusell Laskel.
2. Columna (neufville).
3. Baskervolle de Fry (stephenson Blake).
4. Fi (letraset).
5. Hawthorn (letraset).
6. Antigua Margaret (VGC).

versió per imprimir

PARAULES

ACTIVITAT 5
Realització d'exercicis de combinacions de lletres.A part del DOCUMENT 5 per a fer l'exercici 3, 4 i 5 també podeu utilitzar les pàgines concretes per a treballar directament amb els gràfics en un A4: DOCUMENTS D'EQUILIBRI PER TREBALLAR

DOCUMENT 5

COMBINACIÓ DE LLETRES

En cada un d'aquests exercicis s'us proposa que dissenyeu les lletres de la paraula EQUILIBRI i que en definiu la seva ubicació.

1. VARIACIÓ DE LES MESURES I COL.LOCACIÓ DE LES LLETRES
En aquest primer disseny s'us demana que jugueu lliurement amb la mida de les lletres de la paraula i amb la seva col·locació.

2. ENCAIX DINS D'UN ESPAI
Encaixeu la paraula dins d'aquests dos espais fent que els marges de les lletres toquin els límits.

3. COMBINACIÓ AMB ELEMENTS
Combineu la paraula amb aquests dos elements. Cal que mantingueu la seves característiques i la ubicació. Les lletres poden o no tocar els dos elements. De qualsevol manera la finalitatés que creïn un conjunt homogeni.

4. COMBINACIÓ AMB UNA IMATGE
Combineu la paraula amb aquesta imatge. Podeu ubicar imatge i caràcters com vosaltres vulgueu.

5. COMBINACIÓ PARAULA I TEXT.
Aquest exercici es farà amb ordinador, amb un processador de textos com el WORD. Cal que combineu la paraula EQUILIBRI amb la seva definició en espai definit dins d'un requadre com si fos una tarja. Heu de fer dues targes. Una de 7x7cm i l'altra de 5x15cm. Podeu fer el requadre com si fos un quadre de text o una forma rectangular. Només podeu jugar amb el tipus de lletra, la seva gràndària, el seu color i la seva ubicació dins la tarja. No s'hi poden afegir imatges o cap mena de grafisme. Definició:

Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades.
Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues forces o més forces roman en repòs.

ALGUNS EXEMPLES

COMBINACIÓ AMB UNA IMATGE

Jonatan Gispert

Isabel Fontbona

3. COMBINACIÓ AMB ELEMENTS

Marc

Àlex Casas

Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades	Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues forces o més forces roman en repòs.
EQUILIBRI

Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades.
Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues forces o més forces roman en repòs.

       E Q U I L I B R I
                    .
                                                  .
                                                   .                                                  .

versió per imprimir

ACTIVITAT 6
Fer el disseny de les lletres d'un nom que tingui connotacions respecte el significat del mot.

DOCUMENT 6

DISSENY D'UNA PARAULA AMB CONNOTACIONS DEL SEU SIGNIFICAT

La forma de les lletres i la combinació que establim entre elles per a formar una paraula també ens poden connotar algun significat. Si ens fixem en la tipografia utilitzada pel dissenyador Mariscal per a BARCELONA, utilitza el recurs de la il·lustracióper a il·lustrar el mateix sentit de les tres paraules que podem destriar del nom de la ciutat. En l'altre cas però, no es recorre al recurs de la il·lustració, sinó que la forma les característiques de les mateixes lletres i la forma de conjunt que la seva combinació genera ens recorden a mitja esfera apoiada a terra, fet que ens recorda al cel.

Escolliu una paraula i intenteu que, la forma de les seves lletres tinguin alguna mena de connotació relacionada amb el seu significat. No recorreu a la il·lustració, mireu tan sols de treballar amb la forma i posició de les lletres. Si cal podeu integrar-hi algun altre elements que no sigui propi de les lletres.

versió per imprimir

ESTILS TIPOGRÀFICS

ACTIVITAT 7
Explicació i discussió sobre els estils tipogràfics i l'estètica que els origina o els utilitza.

DOCUMENT 7

ESTILS TIPOGRÀFICS

Observeu les tipografies d'aquests cartells. Analitzeu quines característiques tenen i relacioneu-les amb l'època en què va ser fet cada un dels cartells.

1. Jules Chéret (França 1836-1932), 1893, 121x84, París.
2. Biais, Maurice (França 1860-1934), 1898, 115x79,5 París, botiga d'artesania.
3. Feure, George de (París 1868-1928), 1899, 61x41, París.
4. Leffler, Heirich (Viena 1863-1919), 1899, 63,5x45,5.
5. Hoeksema, Daniël (Països Baixos 1879-1935), 1907, 52,5x114,5, Amsterdam.
6. Hemnerger, Andreas K. (Austria), 1933, 102,5x74,5, Múnic.
7. Romein, Johannes Bernardus (Holanda 1894-Irlanda 1957), 1932, 140x90, Amsterdam.
8. Müller-Brockmann, Josef Mario (1914-1996), 1953, 128x90, Zurich.
9. Aicher, Ofl (Alemania 1922-1991), 1954, 59x41,5, Alemania.
10. Cieslewicz, Roman (Polònia 1930-França 1996), 1961, 95x65 Polònia.
11. Strenger, E.Erich, 1962, 118,5x85 Alemania-França.
12. Moscoso, Víctor (Espanya 1936), 1967, 56x35,5, EEUU.
13. Oscar Mariné Brandi, Madrid 1996.

versió per imprimir

ACTIVITAT 8
Comentari de text d'història. Tipografia a les avantguardes artístiques i a la Bauhaus.

DOCUMENT 8

H textos TIPOGRAFIA I AVANTGUARDES ARTÍSTIQUES

Durant les primers dècades del segle XX es produeixen molts canvis en l'àmbit artístic. Apareixen tota una sèrie de moviments artístics que proposen canvis formals i nous enfocaments estètics. El Constructivisme rus, el Suprematisme, el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme, De Stijl o el Surrealisme són moviments que, englobats dins del que s'ha anomenat les avanguardes artístiques, aporten noves possibilitats per a la producció artística. Aquest moviments repercutiran de manera decisiva també en el camp del disseny, especialment en el camp del disseny gràfic. Per un costat es crearan les condicions conceptuals necessàries perquè el disseny gràfic incorpori tot un nou repertori formal. Per l'altre costat molts artistes explotaran les possibilitats comunicatives dels elements gràfics, experimentaran amb la tipografia i incorporaran en la seva producció formats i suports propis de l'àmbit del disseny gràfic, com el disseny de llibres, fulletons, cartells, entre d'altres. Amb aquesta situació es crearà el marc idoni perquè el disseny gràfic comenci a ser considerat com una disciplina més dins del camp artístic i es doni així peu a introduir-la en els ensenyaments artístics.
La tipografia serà un dels elements amb el qual més experimentaran els artistes durant les primeres dècades de segle XX. Es dissenyaran nous repertoris d'estils tipogràfics, d'acord amb l'estètica de cada grup. Es començarà a jugar amb la combinació de diferents tipus i a trencar amb els paràmetres tradicionals de la composició. I, per sobre de tot, s'explotaran les possibilitats expressives i comunicatives de les lletra impresa. Podem dir que es reivindica la condició artística de la lletra i les significacions que les seves característiques formals i compositives poden aportar.

1.Vilmos Huszar, Coberta per a la revista De Stijl, 1917.
2.Theo van Doesburg, logotip De styjl, 1917.
3.Kurt Schwitters, Cartell per a un acte Dadà, 1923.
4. Ardengo Soffici, Poema futurista, 1915.

H textos L'ESCOLA DE LA BAUHAUS. EL DISSENY COM A DISCIPLINA

L'escola de la Bauhaus fou la que adopta el disseny gràfic com a disciplina a ser ensenyada. L'escola influirà de manera decisiva en la renovació de la tipografia i de l'aplicació de la fotografia en publicitat. A part del disseny gràfic a l'escola s'hi ensenyaven d'altres disciplines artístiques entre elles el disseny d'objectes. Un dels seus directors, l'arquitecte Walter Gropius, pretenia aplicar clarament l'art a la producció industrial i conseqüentment al consum. Seguint aquestes premisses el disseny gràfic ocupà un paper molt important per la seva importància en la producció de productes dedicat a la comunicació, la publicitat o l'edició. Abans del 1923, durant la primera etapa de l'escola, ja s'imparteixen coneixements d'escriptura i construcció de lletres. En la segona etapa ja es produiran cartells, manifestos, fulletons o d'altres impresos als tallers de l'escola. Herbert Bayer, Paul Renner, László Moholy-Nagy, entre d'altres seran alguns dels artistes i professors que donaran unnou enfocament al disseny tipogràfic, fent un ús imaginatiu de les bases de la tipografia, atribuint un nou caràcter a la forma i ubicació del text en els disseny gràfics.

1. Joos Schmidt, Logotip de l'escola de la Bauhaus, 1925.
2. Herbert Bayer, alfabet Universal, 1925-28.
3. Herbert Bayer, coberta de revista, 1928-30.
4. Lászlo Moholy-Nagy, Cartell, 1925.
5. Paul Renner, Esbós de la tipografia de la Futura, 1925.

H textos CONSULTA A INTERNET

Feu una visita al lloc web: http://www.unostiposduros.com/

Aquest web és una iniciativa de dos 'apasionats de la tipografia' i té com a objectiu proporcionar material per a tots aquells que els agradi aquest camp. Ofereixen sobretot informació històrica sobre la tipografia però també parlen de propostes actuals.

Consulteu les diferents pàgines del web i després mireu amb més atenció la part d'història.

Aneu a l'apartat de 'Grandes tipógrafos' i consulteu la informació que ens donen de Paul Renner, un dels tipògrafs que van treballar a la Bauhaus. Consulteu també algun altre tipògraf de la llista.

Imprimiu aquesta informació per a ampliar el vostre dossier d'història del disseny.

versió per imprimir

RECURSOS I BIBLIOGRAFIA

Sobre tipografia

o BLACKWELL, Lewis. La tipografía del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili, 1993.
o FORSSMAN, Friedrich / WILLBERG, Hans Peter. Primeros auxilios en tipografía. Consejos para diseñar con tipos de letra. Barcelona: Gustavo Gili.

o JEAN, Georges. La escritura, archivo de la memoria. Madrid: Aguilar, 1996.
o KUNZ, Willi. Tipografía. Macro y micro estética. Barcelona: Gustavo Gili, 2001.
En aquest llibre s'analitzen els diferents elements tipogràfics, des de les qualitats microestètiques de les lletres, els números i els signes de puntuació, fins a les línies i els elements geomètrics.
o SWAN, Alan. Diseño gráfico. Barcelona: Editorial Blume, 1992.

Aspectes històrics

o SATUÉ, Enric. Historia del diseño gráfico en España. Historia de una forma comunicativa nueva. Madrit: Alianza Editorial, 1997. Del llibre destaquem els capítols:
4. EL DISEÑO DE LETRAS. De la escritura lapidaria al ordenador. (p.113)

o ABBOT MILLER, J / LUPTON, Ellen. El ABC de la Bauhaus y la teoría del diseño. El llibre revisa algunes de les idees de la Bauhaus per a pensar críticament sobre els mitjans actuals i les finalitats del disseny gràfic. Analiza els orígens i l'impacte de la Bauhaus en realció amb el disseny bàsic, el disseny gràfic i la tipografia.

Webs de referència

o http://www.unostiposduros.com
o http://www.tipografos.com

FAD TERMINAL B

2010-09-09T00:34:00.000-07:00

WEBS DISSENYADORS
http://www.terminalb.org/

webs de tipografia a consultar

2010-09-08T02:34:00.000-07:00

http://www.fonthaus.com/

http://www.fontshop.com/

http://www.linotype.com/

http://www.dafont.com/

http://www.fonts.com/

websde tipografia

2010-09-08T00:34:00.000-07:00

http://www.fonthaus.com/

FEM UN LIP DUB

2010-09-07T09:39:00.001-07:00

14/03/2010: Fem un " Lip dub"!

Categoria: Utilitats

Escrit per: Jordi Aguilera i Antonio Novella

Imprimir

Avui els parlarem d'un fenòmen de la xarxa anomenat "lip dub".

Tot va començar, sembla, quan aquest home, Jake Lodwick, fundador de la web de vídeos Vimeo, es va enregistrar a ell mateix cantant una cançó mentre anava pel carrer i després va posar a sobre la música original. Acabava d'inventar el "lip dub".

D'això fa poc més de tres anys, i de gravacions similars se n'han fet moltes, però no ha estat fins fa pocs mesos que el fenomen ha agafat volada.

L'èxit massiu va començar a partir del setembre, quan els estudiants de Comunicació de la Universitat del Quebec van enregistrar una complicada coreografia amb la cancó "I gotta feeling" dels Black Eyed Peas. Les regles són senzilles: la càmera ha d'estar sempre en moviment, la gravació s'ha de fer tota seguida -és a dir, sense talls-, amb una única presa o plànol-seqüència, i els figurants han de fer veure que canten, i quadrar les labials, és a dir, que el karaoke quedi bé. Doncs bé, aquest vídeo ha tingut tant èxit que ja passa dels cinc milions de visites al Youtube.

Dos mesos després, al novembre, el professor de vídeo d'un institut de la ciutat de Shoreline, a l'estat nord-americà de Washington, proposa als seus alumnes fer, com a treball de curs, un "lip dub" amb la cançó"Hey Ya", dels OutCast. Aquest en va ser el resultat... i, de moment, 340.000 vistes a Youtube.

Però a la mateixa ciutat hi ha un altre institut, i un altre professor de vídeo -amic del primer-, que va proposar als seus alumnes superar els seus veïns amb un "lip dub" que ho va voler fer "més difícil encara". Si s'hi fixen, veuran que està reproduït a l'inrevés, després de gravar els protagonistes anant marxa enrere, per aconseguir l'efecte que tot el món va al contrari, i els estudiants es van haver d'aprendre la seva part a l'inrevés. La cançó era "You make my dreams", de Hall & Oates i ja ronden el milió de visites.

Més modestes, de moment, són les experiències a Catalunya. En citarem tres exemples: els Castellers de Barcelona, per celebrar el Dia de la Colla, en van penjar un el 16 de desembre repetint la cançó "I gotta feeling". Ja tenen prop de 3.000 visites.

El 20 de febrer van ser els alumnes de Teràpia Ocupacional de l'Escola Universitària de la Creu Roja de Terrassa els que van penjar el seu "lip dub" al ritme dels Blues Brothers amb "Everybody needs somebody to love".

I, els més novells, els alumnes de l'Escola Superior de Disseny de Sabadell, que fa deu dies que han penjat el seu "lip dub" de la famosa cançó Wannabe de les Spice Girls. Ja passen de 5.000 visites.

I, fora de Catalunya, però no gaire lluny, tenim també l'exemple dels alumnes de cinquè curs deComunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I de Castelló, que el 23 de desembre penjaven el seu lip dub de la cançó "Umbrella", cantada per The Baseballs. Aquest ja té 27.000 reproduccions.

I, ja fora de l'àmbit educatiu o lúdic, tenim l'exemple de la felicitació nadalenca de la companyia catalanaVueling, que va penjar aquest "lip dub" el 16 de desembre, amb la cançó "Together when loves takes over" de Kelly Rowland. Ja passen de 16.000 visites.

Les possibilitats publicitàries són òbvies i la marca Citröen ja ha posat en marxa un concurs de "lip dubs", en què el premi és un creuer, amb l'única condició que en el vídeo hi surti durant tres quartes parts del temps un model determinat de cotxe. Entre tots els que s'hi han presentat se n'han seleccionat cinc i tothom podrà votar fins al 31 de març per triar el seu candidat favorit.

I, per acabar, el que es considera el "lip dub" més multitudinari de tots: el de la Facultat de Comunicació de la Universitat de Navarra, amb 300 estudiants participant. Segueix el ritme del "Rama Lama Ding Dong" de Rocky Sharpe & The Replays i ha estat vist 40.000 cops.

ALTRES ENLLAÇOS

Lip dub, a la Viquipèdia
Videoclip de "Wannabe" (Spice Girls, 1996), que es pot considerar el primer lip dub professional
Lip dub dels estudiants de la Facultat de mitjans de comunicació de Furtwangen (març 2008)
Gravació original (cap endavant) del Lip dub (a l'inrevès) de Shorewood
Canal Shorewood Lip Dub
Com es va fer el vídeo de Shorecrest, amb opinions dels estudiants
La rivalitat Shorecrest/Shorewood, amb enquesta per triar el millor dels dos vídeos (en anglès)
Com es va fer el Lip dub de la Universitat de Québec
Com es va fer el Lip dub de FCOM de Navarra
Per votar al Concurs Lip dub Citröen
"Lipdubitando" - Concurs
"Animaralia" - Concurs
"The Way Saint James Video" - Concurs
"Con Citröen a donde quieras" - Concurs
"En buena compañía" - Concurs
Lip dub "Amigos para Siempre" (Madrid 2009)
Lip dub de felicitació nadalenca de l'agència publicitària Cooldesign de Madrid
Lip dub dels estudiants d'ESO de l'IES d'Ayamonte, Huelva
Lip dub de la Universidad Europea Miguel de Cervantes, Valladolid
Lip dub dels estudiants d'ESO de l'IES Navarro Villoslada
Lip dub del Centro Universitario CESINE de Santander
Lip dub dels joves de l'Esglèsia Evangélica de Linares, rodat en una esglèsia
Lip dub dels Joves Agricultors francesos, rodat en una granja
Lip dub dels estudiants de l'EDC de París, homenatge a Michael Jackson
Un exemple de la moda francesa de fer Lib dups per casaments
Lip dub enregistrat a l'Hospital de Nantes pels metges interns de cirurgia
Lip dub italià enregistrat en un parc

ENLLAÇOS AFEGITS POSTERIORMENT A L'EMISSIÓ

Lip dub de la facultat de dret de Montreal
Lip dub fet al Parlament europeu sobre el Premi Sakharov
Lip dub de l'UKSW de Varsòvia

Lip dub dels monitors de l'escola Casp, GCCC
Concurs de lip dubs entre universitats espanyoles, amb participació de l'UAB
Lip dub de la Universitat Autònoma de Barcelona
Lip dub gravat per personal de l'UPC, per Sant Jordi
"Mil anys en un videoclip" - Lip dub del musical de Sant Feliú de Llobregat
Lip dub a la Ciutat de la Justícia
Lip dub Universitat de Vic 2010
"making of" del lip dub de la Universitat de Vic
Lip dub de la Universitat Pompeu Fabra
"Al mar" - Lipdub de la cançó dels Manel, d'Operació G30

"Lipdubhub" - Blog on es recullen molts lip dubs
"Le blog du lipdub" - Blog on es recullen tots els lip dubs que s'han fet
http://www.youtube.com/watch?v=1Zcj5tS3z_k&

inaugurem curs i inaugurem materia i inaugurem blog :disseny2batxarts

2010-09-07T05:44:00.000-07:00

Bloc per la programacio de la materia de disseny de segon de batx arts .

S'ha articulat el currículum de Fonament de Disseny en tres àmbits diferenciats, que correspondran als tres crèdit de la matèria: el primer dedicat al disseny en l'àmbit de LA COMUNICACIÓ, el segon a l'àmbit de L'OBJECTE i el tercer al de L'ENTORN. En ells s'hi han englobat pràctiques pròpies del disseny gràfic, del tèxtil i de la indumentària, de la joieria, del disseny industrial i dels diferents sector que treballen amb el disseny d'espais. En cap moment s'ha volgut articular la matèria partint només dels àmbits més importants del disseny (gràfic, industrial, arquitectònic). S'ha volgut fer més èmfasi en estructurar les unitats a partir dels productes resultants, de la seves funcions i intencionalitats i de les estratègies projectuals que comporten.
Tal com trobareu estructurats els materials, s'inicia la proposta amb una unitat introductòria que porta el mateix títol de la matèria, FONAMENTS DE DISSENY, on, a partir de la discussió, de la lectura de textos es pretenen introduir aspectes bàsics que afecten la pràctica del disseny, la seva relació amb d'altres àmbits creatius, amb la tecnologia i sobretot la seva incidència en la societat. Aquesta unitat també està pensada per a oferir un esquema bàsic sobre la història del disseny que ens permetrà al llarg de les unitats anar omplint a través dels exemples que s'aniran oferint. La història no es separa de la pràctica projectual i no es tractarà en unitats separades. Es tracta a partir de les temàtiques que es van introduint en cada unitat, a través del comentari de textos, de la recerca d'informació i de les explicacions a l'aula. No es descarta però, que aquests textos i les propostes didàctiques que se'n desprenen, siguin treballats autònomament.

1. El primer mòdul dedicat a la COMUNICACIÓ, aborda l'àmbit del disseny d'elements bidimensionals, la finalitat dels quals és essencialment comunicativa. Al llarg de les unitats ens trobarem amb gran part dels tipus de creacions que desenvolupen els dissenyadors gràfics. S'inicia el mòdul amb el dissenyTIPOGRÀFIC, per treballar posteriorment la IMATGE D'IDENTITAT CORPORATIVA, lesSENYALITZACIONS, la PUBLICITAT i l'EDICIÓ IMPRESA I DIGITAL. A partir d'aquestes unitats s'introdueixen els aspectes bàsics del procés de disseny, de les estratègies d'ideació i projectació i aspectes tècnics de l'àmbit del disseny bidimensional.

2. El segon mòdul dedicat a l'àmbit de L'OBJECTE, s'inicia amb aspectes que encara afecten al disseny bidimensional, per a passar d'aquest a la tridimensionalitat. Una primera unitat sobre el disseny de TEIXITS i ESTAMPATS, permet incidir en l'ús de la modularitat com a recurs creatiu. Del teixit passarem a la INDUMENTÀRIA que suposarà passar de la bidimensionalitat a la tridimensionalitat, del pla del teixit a la volumetria de la confecció. El mateix succeirà en la tercera unitat sobre elPACKAGING, on es comencen a treballar conceptes relatius al disseny d'objectes i es passa definitivament del disseny bidimensional a la tridimensió, principalment a través de la transformació d'elements plans en elements volumètric. Després de treballar amb envasos i embolcalls, en les dues unitats següents ELS OBJECTES I i II, es treballaran aspectes del disseny d'objectes, del camp del disseny industrial. Amb els diferents exercicis que es proposen es pretenen paral·lelament posar en joc diferents vies projectuals i anar introduint aspectes concrets que afectes el disseny d'objectes: la relació forma/funció, els materials com a determinants de la forma, els processos de fabricació, els requeriments físics, els requeriments ergonòmics, la forma i els seus significats, la innovació en la recerca de noves formes i solucions formals. També s'entra, sobretot a partir d'exemples històrics, en l'aspecte estètic dels objectes, i en la seva funció simbòlica i comunicativa.

3. El tercer mòdul dedicat a l'àmbit de l'ENTORN, és un acostament al disseny de diferents tipologies d'espais. S'hi treballen elements bàsics per a la projectació i un coneixement mínim dels aspectes constructiu, funcional i significatiu dels espais. A la primer i segona unitat, l'ESPAI HABITABLE i ESPAIS INTERIORS, es treballa principalment amb la creació d'espais a partir de la distribució en planta i s'aborda breument aspectes sobre la volumetria dels espais. Tots els continguts que s'hi treballen són propis del camp de l'arquitectura i el disseny d'interiors. A la tercera i quarta unitat ja es treballa exclusivament amb la volumetria i dimensió vertical dels espais. A ESPAIS EXTERIORS, s'incideix en l'àmbit del disseny urbà i es treballen estratègies d'ordenació i distribució d'elements en un espai exterior. A la quarta unitat ARQUITECTURES EFÍMERES es treballa més amb espais acotats o espais interiors que s'han de generar a partir d'elements efímers. Els coneixement que s'aborden pertanyen, en aquest cas, a l'àmbit del disseny arquitectònic, però també de l'aparadorisme, del disseny de muntatges expositius, entre d'altres. Al llarg de tot el mòdul es treballen les eines i procediments adequats a la representació i projectació d'espais.

Tot i que la matèria té un marcat caràcter metodològic i que el procés de projectació és l'element bàsic que guia les activitats d'aprenentatge al llarg dels tres mòdul, no s'ha volgut caure en un enfocament excessivament formalista o tecnologista. Es creu que incidir en els aspectes estètics i en les repercussions socials i culturals del disseny i dels missatge que aquests potencien o afavoreixen, és també un objectiu important d'aquesta matèria. Per això s'ha optat per a donar importància a l'anàlisi i comentari de dissenys i, com ja hem explicat, per a treballar els aspectes històrics conjuntament amb la pràctica projectual. Les exemplificacions històriques o contemporànies lligades a la pràctica permeten enriquir els punts de vista reflexiu i crític, tant del coneixement històric com de la tasca projectual. També poden ajudar a assumir una actitud crítica envers les creacions contemporànies i, sobretot, envers les pròpies decisions a l'hora de dissenyar.

COM ES PROPOSA TREBALLAR

En cada unitat s'introdueix el tema específic. En alguns casos s'aborden directament qüestions de caràcter conceptual i metodològic que afecten a estratègies o a vies projectuals pròpies del disseny. En d'altres les explicacions són complementades amb l'anàlisi d'exemples i amb referències de caràcter històric, que permeten als estudiants ampliar el seu bagatge sobre història del disseny. L'explicació s'estructura en algunes unitats a partir d'allò que exposa el professor, en d'altres a través del comentari i discussió conjunta sobre diferents dissenys que ens permeten extreure els elements bàsics que volem explicar sobre el tema tractat.

Després de l'explicació es proposen diferents exercicis que permeten posar en pràctica els elements apresos, assolir coneixement metodològic i tècnic per afrontar el procés de projectació i investigar a partir de diferents estratègies creatives que permetin a l'alumne buscar formes i solucions adequades i originals segons l'encàrrec que se li demani. En alguns casos es tracta d'exercicis puntuals, molt pràctics i dirigits que pretenen exercitar-se formalment i tècnica. D'altres es basen en proposar als alumnes un encàrrec concret a partir del qual han d'afrontar i desenvolupar tot el procés projectual per a obtenir un resultat final. En aquest tipus d'activitats es dóna importància al resultat, al disseny final que proposa l'alumne però també al procés seguit. Per això en la majoria de casos es demana o bé una memòria o bé una reflexió escrita sobre les decisions que ha anat prenent al llarg del procés d'ideació i de realització. En alguns exercicis el procés projectual es duu a terme fins al final i es demana el producte final completament acabat. En d'altres s'emfasitza més la idea i no s'acaba solucionant el disseny final, el qual ha de ser només mostrat a través d'esbossos, indicacions tècniques i petits prototips o maquetes. Un cop acabats els projectes que es proposen en aquestes activitats s'han de dedicar sessions conjuntes de presentació o d'avaluació.

A part del tipus d'activitats que hem esmentat se'n proposen d'altres dedicades a la recerca d'informació o d'objectes de disseny, estudi i anàlisi de dissenys, comparacions entre dissenys ja realitzats, documentació de l'ús que es fa d'una determinada proposta de disseny, entre d'altres. En totes les unitats es dóna importància a què els alumnes sàpiguen analitzar diferents creacions de disseny, detectar-hi problemàtiques, criticar-les argumentadament, etc. Per això algunes de les activitats estan dedicades a realitzar anàlisis i comentaris escrits.

Els continguts d'història del disseny, que com ja hem dit es van treballant al llarg de les unitats, s'introdueixen a partir de textos i imatges, punt de partida per a l'explicació del professor. Aquest treball d'aula s'amplia demanant als alumnes recerques específiques d'informació. L'alumne va elaborant ell mateix un petit dossier amb els textos treballats i els apunts i les reflexions fetes a l'aula i la informació que ell mateix ha buscat. Al final es recomana dedicar una o dues hores a repassar tot el contingut recollit.

En totes les activitats, sobretot amb les de caràcter projectual, s'hauria d'aconseguir que els alumnes treballessin amb el màxim rigor i que els seus resultats, tot i no ser del tot professionals, s'hi acostessin molt i fossin exposables com a tals, com a productes acabats, polits i ben presentats. Cuidar aquest aspectes, a part de constituir un aprenentatge per l'alumne, ajuda a fer que valori amb seriositat la seva tasca i l'activitat i finalitats pròpies del disseny.

COM S'AVALUA

Al llarg de les unitats es donen algunes orientacions per a l'avaluació i es proposen elements concrets per a dur-la a terme. En general es pretén potenciar l'avaluació formativa de caràcter qualitatiu. Una avaluació que intervingui directament en el procés d'aprenentatge i que intenti, no tan qualificar els resultats dels alumnes, sinó valorar i argumentar la tasca que estan desenvolupant i els resultats que aquesta produeix. Això implica, per un costat, explicitar i deixar clars en cada moment els continguts que s'estan treballant i els objectius que es persegueixen, així com els criteris de valoració que s'aplicaran. Així l'alumne s'orientarà al llarg de l'aprenentatge i serà possible argumentar les valoracions que es facin de la seva tasca, sense caure en paràmetres de caràcter subjectiu.

Per l'altra costat suposa que l'avaluació no esdevingui una tasca que tan sols desenvolupa el professor, un cop s'han obtingut els resultats de les propostes plantejades, sinó que aquesta s'integri en les activitats, esdevingui un elements més d'aprenentatge i sigui una tasca compartida entre professors i alumnes. Es evident que, la importància del treball de caràcter experimental de la matèria, el fet que els alumnes hagin d'estar constantment donant respostes, i que aquestes respostes puguin ser diferents en cada un d'ells, afavoreix l'avaluació formativa i el fet que sigui una tasca compartida que obligui l'alumne a ser crític amb els seus resultats i que permeti al grup aprendre dels resultats i dels processos seguits pels demés.

Altres elements caracteritzen l'avaluació que es proposa per a la matèria de Fonaments de disseny. La diversificació del tipus d'activitats que es proposen en les unitats afavoreix que es puguin avaluar diferents competències. En aquest mateix sentit, les activitats específiques destinades a obtenir informació per a l'avaluació també tenen diferents formats: presentacions conjuntes de treballs, comentaris escrits sobre els treballs, proves ràpides d'ideació, exàmens, avaluacions conjuntes, redacció de comentaris crítics dels treballs dels companys o d'uns mateix, entre d'altres. Es pot donar molta importància a valorar la llibreta de projectes, on l'alumne va donant forma a les seves idees i on explicita els seus dubtes, problemes i decisions. En general els treballs de projectació que requereixen un major esforç poden tenir més pes en l'avaluació que d'altres treballs puntuals (comentaris, recerca d'informació...) tot i que cal considerar que són igualment importants en la valoració de l'aprenentatge de l'alumne.

Per a procurar que l'avaluació formi part del mateix procés d'aprenentatge i que tingui un caràcter formatiu s'insisteix força en la intervenció de l'alumne en l'avaluació. Per això s'opta per a donar un paper important a l'autoavaluació i proporcionar eines que l'afavoreixin. En aquest sentit es proposen activitats on l'alumne hagi de presentar i fer explícites les seves idees i opinions. Per exemple, s'empren els comentaris crítics (propis de la crítica d'art, en aquest cas dels objectes de disseny) per a fer una revisió del propi aprenentatge o es desenvolupen avaluacions conjuntes que afavoreixin la comprensió i la discussió sobre allò que els alumnes estan realitzant.

Per a obtenir més informació sobre el tipus d'avaluació que es proposa i sobre les maneres de dur-la a terme es recomana consultar l'apartat general d'aquest web dedicat a l' AVALUACIÓ A L'EDUCACIÓ ARTÍSTICA . Hi trobareu aclariments sobre quines característiques pot tenir l'avaluació dins del batxillerat d'Arts. També s'hi expliquen una sèrie d'instruments i procediments de suport a l'avaluació que poden ser aplicats a les diferents matèries d'Arts.

UNITATS DIDÀCTIQUES

	INTRODUCCIÓUnitat 1. Fonaments de disseny. MÒDUL 1. L'ÀMBIT DE LA COMUNICACIÓ Unitat 2. Tipografies. Unitat 3. La imatge d'identitat corporativa. Unitat 4. La senyalètica. Unitat 5. Publicitat i informació. Unitat 6. Edició impresa, edició digital. MÒDUL 2. L'ÀMBIT DE L'OBJECTE Unitat 7. Estampació i teixits. Unitat 8. La indumentària. Unitat 9. El packaging. Unitat 10. Els objectes I.Unitat 11. Els objectes II. MÒDUL 3. L'ÀMBIT DE L'ENTORN Unitat 12. Habitatges. Unitat 13. Espais interiors. Unitat 14. Espais exteriors. Unitat 15. Arquitectures efímers.
		ACCÉS A LES UNITATS